Què és la retinopatia diabètica?

És la malaltia que origina una de les primeres causes de ceguesa al món desenvolupa. Es tracta de la malaltia vascular amb major incidència sobre la retina.

La diabetis descontrolada al llarg del temps, va lesionant la xarxa de nombrosos i fins capil·lars de l’ull, majoritàriament de la retina, al mateix temps produeix canvis estructurals a la zona que provoca la pèrdua progressiva de visió.

Quins símptomes presenta?

La malaltia no presenta símptomes com dolor o pèrdua de visió en els seus estadis inicials. És per això, que el pacient no s’adona del dany fins que aquest arriba a un grau sever. Per aquest motiu, són imprescindibles en tot diabètic els exàmens oftalmològics periòdics de visió i fons d’ull.

Els símptomes d’una retinopatia diabètica avançada:

·Pèrdua progressiva de la visió, a vegades pot ser brusca.
·Aparició de taques o “mosques volants” en el camp visual.
·Dificultat en la visió nocturna.

Què és la degeneració macular?

La degeneració macular és una malaltia degenerativa de la zona central de la retina (la màcula). La màcula és la zona de màxima visió central de l’ull i és l’encarregada de la percepció dels detalls. Quan aquesta es veu afectada perdem gran agudesa visual i nitidesa. Aquesta malaltia afecta a persones d’edat avançada i la seva incidència augmenta amb l’esmentat envejecimineto.

Hi ha dos tipus de degeneració macular associada a l’edat:

·Seca o atròfica: La degeneració seca provoca de manera progressiva l’aprimament i atròfia de la màcula amb pèrdua visual variable. És la més freqüent i afecta de forma lenta a la pèrdua de visó central.

·Humida o exsudativa: Es caracteritza pel creixement de nous vasos sanguinis (neovasos) de parets molt primes, que es trenquen i sagnen, filtrant aquesta sang a la màcula. La pèrdua de visió sol ser més brusca i els pacients expliquen que veuen una taca fosca a la zona central.

Quins símptomes presenta?

El pacient no sent ni dolor ocular ni té l’ull vermell. El que presenta és una taca més o menys fosca que ocasiona dificultats per llegir, escriure, conduir o realitzar tasques de precisió.

Les línies dels objectes es perceben distorsionades sobretot al principi (metamorfopsia) i posteriorment apareix la taca central (escotoma).

La malaltia sol començar el seu desenvolupament de manera unilateral (un sol ull), encara que acaba per afectar ull contralateral. Per aquest motiu, el pacient a vegades no s’adona de la pèrdua de visió d’un ull fins que s’afecta el segon, on llavors percep de forma pronunciada el escotoma central o bé ocluya l’ull sa i s’adoni d’aquesta pèrdua.

Què és el despreniment de retina?

El despreniment de retina és una urgència oftalmològica que pot potencialment afectar seriosament a la visió.

Habitualment es genera en primer instància per un estrip a la retina, és a dir, una petita ferida o forat, que provoca la separació d’aquesta retina de l’epiteli pigmentat (ultima capa de la retina) acumulant fluid en aquesta interfase formant una bossa.

Quins símptomes presenta?

Si es perceben de manera brusca centelleigs o flaixos de llum (fotòpsies). Tot això pot ser símptoma d’una tracció a la retina que al seu torn pot ocasionar alguna ferida retiniana.

Aparició sobtada de miodesòpsies o mosques volants. Pot indicar un esquinç o ruptura en la retina que pot derivar en despreniment.

Aparició d’una ombra fixa o cortina (escotoma) en alguna zona del camp visual. Aquest cas és urgent la consulta amb l’especialista.

Què són les miodesòpsies?

Les miodesòpsies o “mosques volants”, són un defecte ocular. Consisteix en l’aparició en el camp visual de punts o taques de diferents formes.

Aquestes taques són especialment perceptibles quan es miren zones clares il·luminades (pantalla d’ordinador, cel, paret blanca). Apareixen com a conseqüència de l’aparició d’opacitats en l’humor vitri (substància gelatinosa que es troba en el globus ocular entre el cristal·lí i la retina) i que amb el pas de la llum projecten la seva ombra sobre la retina.

Alguns factors que poden augmentar el risc de tenir miodesòpsies són l’edat, la miopia, els cops als ulls i la cirurgia de cataractes entre d’altres.
Aquests factors també predisposen a la presència d’estrips de retina, sagnats i inflamacions.

Tractament

Per diagnosticar les miodesòpsies, el metge durà a terme un examen complet dels ulls per assegurar-se que no són un símptoma d’alguna cosa més greu.

En cas d’augment sobtat en el nombre de miodesòpsies, aparaició de centelleigs de llum o pèrdua de visió perifèrica, poseu-vos en contacte immediatament amb el seu oculista.

El tractament pot variar segons l’afectació i incapacitat visual des observació, làser per vitreolisis o cirurgia en els casos més greus.